Teoria del Tema 2: INTEGRACIÓ DE LES TIC EN EL CURRÍCULUM

TEMA 2: INTEGRACIÓ DE LES TIC EN EL CURRÍCULUM

En aquest tema ens informarem sobre cóm es poden donar les TIC dins l'aula, és a dir, el disseny de l'ensenyament de les TIC. Els punts que anem a tractar en aquesta entrada són els següents:

1) Els paradigmes educatius

2) Les implicacions per al disseny de l'ensenyament

3) L'evolució del model d'aprenentatge

4) Els principis generals per a la integració de les TIC

5) Els nous rols del professorat

6) Les dimensions de l'alfabetització digital

7) Les meues aportacions

8) Bibliografia

1) ELS PARADIGMES EDUCATIUS

Els paradigmes educatius són una forma de realitzar els aprenentatges. Hi ha 4 paradigmes a partir dels quals estudiem l'educació. Cal comentar-los perquè a partir d'ells es construirà un model d'aprenentatge i d'ensenyança, on el professor i l'alumnes realitzaran unes funcions o unes altres.

Aquest són:

• Paradigma conductista: s'entén  l'ésser humà com una màquina que aprén conductes mesurables, observables i quantificables. Les respostes corresponen a un estímul concret.
• Paradigma cognitiu: l'ésser humà és un organisme que desenvolupa   processos cognitius i afectius.
• Paradigma ambientalista: aquest paradigma li dóna importància a l'ambient, és a dir, l'entorn condiciona l'aprenentatge.
• Paradigma constructivista: l'ésser humà és un organisme que desenvolupa processos cognitius i afectius en un escenari d'aprenentatge, és a dir, construeix ell mateix l'aprenentatge. 

Una vegada ens hem fet una idea dels diferents paradigmes extraurem les característiques genèriques al següent punt.

2) IMPLICACIONS PER AL DISSENY DE L'ENSENYAMENT

- El currículum es considera tancat i obligatori

-Disseny de la instrucció amb definició precisa de continguts i objectius

-Els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques més simples

-L'avaluació dels resultats es centra en el producte final, sense tenir en compte el procés

-La motivació depén de reforços externs.

Dels paradigmes anteriors traiem aspectes genèrics, alguns són avantatges i altres inconvenients.  Són implicacions, característiques que es trauen de tots ells. A partir d'ací derivarà un model per ensenyar les TIC.

3) EVOLUCIÓ DEL MODEL D'APRENENTATGE

En la mesura en que les TIC es van incorporant a la realitat educativa i aquesta les fa seues integrant-les en el desenvolupament curricular, són vistes com vertaders recursos que ajuden a cobrir les necessitats educatives reials. El repte consistirà en adoptar una perspectiva oberta i holística de la realitat social i educativa, de les variables que intervenen en cadascuna d'elles i que, de manera directa, intervenen en el procés d'ensenyament-aprenentatge basat en les TIC.

Es passarà d'un aprenentatge lineal a un de caràcter interactiu en el qual la xarxa Internet rebrà una major rellevància, tindrà un caràcter constructiu. La filosofia d'aquest aprenentatge és de tipus constructiu actiu i continu del coneixement.  L'actitud positiva per al desenvolupament d' aquesta nova perspectiva d'aprenentatge es converteix en vital, com indica Pavón ( 2003), els individus aprenem més quan ens impliquem en l'activitat, i aquesta augmenta si per un costat s'encontra relacionada amb els nostres interessos o preocupacions i per altres costat, si s'involucra el subjecte en processos de caràcter investigador  que provoquen una reflexió posterior generant una conseqüència.

L'èxit dels processos d'aprenentatge  en general i del suport en TIC en particular va a radicar en l'eficàcia de l'impacte dels recursos tecnològics en el individu. Alguns estudis indiquen que els estudiants s'encontren més motivats i tenen una actitud més positiva cap aquells aprenentatges que es suporten amb l'ús de eines 2.0.

Aleshores, la evolució dels model d'aprenentatge és la següent:

1er. Aprenentatge com adquisició de coneixements: aprendre és adquirir coneixements, el professor el transmet, el control de l'aprenentatge està en mans del professor, els continguts estan centrats en el currículum, el paper del professor és ensenyar i transmetre els coneixements i el paper de l'alumne és adquirir-los.  Aquest tipus d'aprenentatge pertany al MODEL CLÀSSIC

2º. Aprenentatge com construcció del significat: l'avaluació no es centra només en el producte final de l'aprenentatge sinó que es centra també en el procés, el paper del professor és intervenir en l'aprenentatge de l'alumne, el paper de l'alumne és aprendre a aprendre, l'alumne es un subjecte autònom (controla l'aprenentatge des del començament), l'aprenentatge es concep com recerca activa i constructiva i importa els continguts i també els processos.

4) PRINCIPIS GENERALS PER A LA INTEGRACIÓ DE LES TIC

Abans de tots és important aclarir que els recursos audiovisuals, informàtics i telemàtics que empre el professor/a en la seua pràctica docent han de ser percebuts com elements didàctics i de comunicació. 

Partint d'açò es donen una sèrie de principis generals:

•  Qualsevol tipus de mitjà, des del més complex fins al més elemental ha d'estar justificat segons el procés comunicatiu i haurà de ser mobilitzat una vegada aconseguits els objectius i continguts.
• L'aprenentatge no depen del mitjà sinó fonamentalment de les estratègies i tècniques didàctiques que apliquen en ell.
• El professor /a és l'element més significatiu per a concretar el mitjà dins d'un context determinat d'ensenyament- aprenentatge. Determinarà les possibilitats que poden desenvolupar en el context educatiu.
• Cal plantejar-se per a qui, cóm ho anem a emprar i què fi volem aconseguir.
• El mitjà es veurà condicionat pel context i, simultàniament, condicionarà a aquest.
• Són transformadors de la realitat
• Els mitjans, per els seus sistemes simbòlics i formes d'estructurar-los produeixen diversos efectes cognitius en els receptors, afavorint el desenvolupament d'habilitats específiques.
• L'alumne no és un processador passiu d'informació, pel contrari és un processador actiu i conscient de la informació que li és presentada, de manera que amb les seues actituds i habilitats cognitives determinaran la possible influència cognitiva o afectiva, o psicomotora, del mitjà. 
• Hem de pensar en el mitjà com la conjunció d'una sèrie de components interns i externs: sistemes simbòlics, elements semàntics, components pragmàtics d'utilització,...susceptibles cadascú d'ells de provocar aprenentatges generals i específics. 
• Els mitjans per ells mateixos no provoquen canvis significatius ni en l'educació en general ni en els processos d'ensenyament- aprenentatge en particular.
• I, per últim, no existeix un <<supermitjà>>. No hi ha mitjans millors que altres: la seua utilitat depen de la interacció d'una sèrie de variables i dels objectius que es persegueixen, així com de les decisions metodològiques que apliquem sobre ells. 

De tot açò arriben a un altres plantejament: la complementarietat i interacció dels mitjans deuen de ser un principi i estratègia a utilitzar pels professors a l'hora de la selecció i posada en pràctica en el disseny instruccional dels mitjans. 

5) NOUS ROLS DEL PROFESSORAT

Els rols tradicionals del professorat es veuen clarament modificats i apareixen altres. Un dels rols claus del professor serà el de DISSENYADOR de situacions mediades d'aprenentatge, situació que haurà de girar en torn a l'estudiant i a que aquest adquirisca els coneixements i les capacitats previstes, per tant, l'aprenentatge.  Es tracta per tant de que el professor/a, mobilitzant les diferents TIC que tinga a la seua disposició, dissenye i organitze una nova escenografia de comunicació perquè l'alumne, en interacció amb els objectes d'aprenentatge que li oferisca la informació amb el professor/a i amb els seus companys, adquirisca les competències i els coneixements previstos. 

A més, altres funcions del professorat serien la de AVALUADOR i SELECCIONADOR de les diferents TIC a les que poden accedir els estudiants. Es tracta, per tant, de que desempenyen una funció de filtre de la adequació de la informació als estudiants, i dels materials amb els quals van a treballar. 

El paper de l'estudiant serà cada vegada més actiu i amb més presència al llarg del procés; on el professor/a realitzarà 2 rols significatius: AVALUADOR DEL PROCÉS constat que està realitzant l'estudiant i el d' ORIENTADOR del mateix.

Les funcions són:

• Consultors d'informació
• Orientadors
• Avaluadors continus
• Dissenyadors
• Avaluadors i seleccionadors de TIC

6) DIMENSIONS DE L'ALFABETITZACIÓ DIGITAL

Les dimensions de l'alfabetització digital són:

• Investigadora: ús de les ferramentes TIC per a la investigació i el treball acadèmic
• Crítica: capacitat per avaluar de forma crítica els beneficis i els costos de les TIC
• Pla de publicació: habilitat per a difondre i publicar informació
• Recursos: coneixement de formes i mètodes d'accés als recursos informacionals
• Tecnologies incipients: capacitat per a comprendre les innovacions tecnològiques i per a tomar decisions intel·ligents.
• Socioestructural: comprensió de la situació i producció de la informació
• Eines: coneixement i ús de hardware, software i programes multimèdia, és a dir, tindre clar quines eines existeixen per a utilitzar les TIC.

7) LES MEUES APORTACIONS SOBRE EL TEMA


En aquest vídeo ens expliquen com a canviat l'educació amb la introducció de les noves tecnologies i cóm d'important és la funció del professor per desenvolupar les habilitats requerides en aquesta societat tecnològica. A més pel minut 6, ix un exemple de la utilització de les TIC (neetbooks) en la proposta d'un treball sobre parlar d'alguna malaltia nova i gravar-lo per simular la ràdio i així afavorir al desenvolupament de la competència social i parlar davant dels companys.

Les TIC s'han convertit en un recurs molt important a l'àmbit educatiu, sobre tot a l'àmbit de l'educació especial. Ajuden a desenvolupar l'aprenentatge dels alumnes de manera motivadora, participativa, significativa, palpant els materials... En el vídeo següent veureu imatges d'alumnes amb dificultats d'aprenentatge emprant les TIC en la seua educació i a més apareixen una sèrie de rètols que van explicant la importància de la formació del professor en les tecnologies així com el que aporten les TIC.

8) BIBLIOGRAFIA

• Barroso, J. y Cabero, J. Nuevos escenarios digitales. Las tecnologías de la información y la comunicación aplicadas a la formación y desarrollo curricular. Ediciones Piràmide.
• Apunts de classe